dilluns, 3 de febrer del 2014

Set ratolins cecs

Hola, bona tarda!

Avui us porto un petit tresor, un conte titulat "Set ratolins cecs". Aquest conte tracta de set ratolins que un dia troben una cosa molt rara al costat de la seva llacuna i decideixen anar a investigar què és. Cada ratolí recorre una part d’aquella cosa tan rara i pensen que han trobat un pilar (la pota), una serp (la trompa), una llança (un ullal).... Només, el ratolí blanc, l’últim en sortir a investigar, es pren la molèstia d’explorar detingudament aquesta cosa tan estranya que té al seu davant, de dalt a baix i d’un extrem a un altre, i arriba a la conclusió de que es tracta d’un elefant. Allò que cada ratolí imagina és del mateix color que ell: ratolí vermell parla de la columna vermella, ratolí verd  diu que la trompa és una serp verda,... Només ratolí blanc veu les coses tal qual són perquè té els ulls grisos i és l’únic dels set que no és cec. El text és complementari a les imatges, ja que aquestes són fonamentals per la interpretació i  l’estructuració de la narració. Al llarg del text, hi ha una progressió dels dies de la setmana, els nombres i els colors. Al final del conte es produeix una recapitulació. Quan els ratolins ja saben que allò que hi ha a la seva llacuna és un elefant decideixen anar-lo a veure tots junts i cadascú es situa a la part investigada. Aquesta narració ens recorda que la saviesa està en conèixer els diferents punts de vista i en no conformar-se amb una visió parcial de les coses. Un conte molt visual, ràpid i fresc, que fomenta les hipòtesis dels nens i acaba amb un consell savi!!! Com deia abans, un petit tresor!!!






diumenge, 10 de novembre del 2013

Cuento el Pequeño Lobuho

Buenas tardes a todos, hoy he creado un cuento titulado el Pequeño Lobuho, con el que me gustaría trabajar el respeto por los demás con los más pequeños. Sin más preámbulos, os dejo el cuento y los títeres que usaré para explicarlo. Espero vuestras opiniones y comentarios!!!!

El pequeño Lobuho
Hace mucho tiempo, vivían en un bosque una familia de Lobuhos. Se llamaban así porque por el día eran lobos y  por la noche búhos. Esta familia guardaba su secreto muy bien porque no querían que nadie lo descubriese. 

Pequeño Lobuho iba a la escuela nocturna como búho, junto con otros animales ratones, topos, serpientes,…. Pero allí el pequeño Lobuho no se sentía muy a gusto, porque había dos serpientes compañeras suyas que siempre se metían con él. Le llamaban débil, endeble, poca cosa, …. y nunca valoraban nada de lo que él pudiera decir o hacer.

Hasta que un día, todos los animales de la escuela hicieron una excursión por una montaña muy alta. Cuando fue hora de volver, la maestra de Lobuho contó todos sus alumnos y se dio cuenta que faltaban dos: las dos serpientes.

El pequeño Lobuho no se lo pensó dos veces, rápidamente corrió hasta el lugar donde las había visto por última vez. Se hacía de día y Lobuho empezaba a notar que cambiaba de aspecto, que se convertía en lobo. Esto no le fue un impedimento para seguir buscándolas  no le importo que todo el mundo  conociera su secreto.

Cuando finalmente las encontró ya se había convertido en lobo. Las serpientes estaban atrapadas en una trampa de un cazador y muertas de miedo al ver que se habían perdido y que un gran lobo se las iba a comer. Lobuho se acercó despacio hacia ellas y les explico quién era y para que había venido.

Se quedaron muy sorprendidas y agradecidas por el gran acto de bondad que había tenido su compañero como búho y como lobo. A partir de aquel momento, las serpientes aprendieron la lección, aprendieron a respetar a todos los compañeros ya que todos nos podemos ayudar en un momento determinado y las tornas pueden cambiar con mucha facilidad.





dimarts, 8 d’octubre del 2013

A vegades.... ens costa reconèixer que ens equivoquem!!!


Bona tarda, després de mil anys sense escriure al meu blog, aquesta tarda he vist aquesta imatge tan maca i m'han vingut moltes ganes de compartir amb vosaltres la meva reflexió sobre  la impòrtancia que té aprendre des de petits a que no passar res per equivocar-se i ni per reconèixer que ens hem equivocat, que no ho hem fet bé.  Ser humils i aprendre dels errors és fonamental per aprendre a ser bones persones i a viure contents amb un mateix. El fet de saber que ningú és perfecte, que la perfecció no existeix, ens fa estar tranquils amb nosaltres mateixos. Precisament en la imperfecció està la diferència i en la diferència està el gust!!!! Així que ningú pateixi per reconèixer que s'ha equivocat !!! C'est la vie!!!!


diumenge, 3 de març del 2013

Riure’s de la vida

Avui he trobat aquesta imatge tan bonica que m’ha fet pensar en les poques vegades que riem o somriem durant el dia. Normalment, la gent passa el noranta nou per cent del temps amb el rostre seriós. Poques vegades escoltem a la gent riure’s amb ganes en espais públics perquè es considera de mal gust, ordinari, barruer. Però personalment, crec que aquest pensament hauria de canviar. La gent hauríem de riure més, de tot i a tot hora. Hauríem de tenir la llibertat de riure  i de fer ús constant del bon humor. Primer perquè el riure ens proporciona importants beneficis fisiològics,  com enfortir el nostre sistema immunològic, reduir l’estrès... i segon, perquè millora el nostre estat emocional. Per tant, no sé a que esperem per riure’ns de la vida!!! Tot són avantatges, si rius seràs més feliç i tindràs millor salut!! Així que endavant, que un petit canvi, pot comportar grans beneficis!!!


divendres, 1 de març del 2013

Viva la creativitat!!!!


Com a mestra de psicomotricitat, a vegades he muntat sessions amb teles, capses, cartrons,...perquè sóc  partidària de que els nens han d’experimentar per si sols amb diferents materials per tal de fomentar la seva creativitat i sociabilitat. I avui, després de veure aquest video, encara m’he convençut més!! Els nens amb els materials més senzills són capaços d’inventar jocs i d’establir relacions entre ells que serien impensables amb joguines més estructurades i reglades. Sense més preàmbuls aquí us deixo aquest meravellós curtmetratge perquè el mireu, el  gaudiu i reflexioneu sobre el tema!!!




dijous, 28 de febrer del 2013

Recupero les bones pràctiques!!!!

Bona nit!!! Després de mesos d’inactivitat i d’una mica de desmotivació, he decidit tornar a reprendre aquelles coses que m’agraden, per això tonaré a escriure en aquest blog. Penso que quan les coses a la teva vida no funcionen del tot com a tu t’agradaria,  es bo fer alguna cosa per adaptar-te a la situació, per veure-ho des d’una altra perspectiva i  per animar-te a fer coses que et facin sentir bé.  Avui us he portat aquesta imatge tan fantàstica que penso que reflexa molt bé com em sento ara mateix, que seria contenta, amb ganes de tornar a començar i amb ganes d’aprofitar cada petit moment positiu que t’ofereix la vida!!! 

dijous, 11 d’octubre del 2012

Canviar l'actitud és gratis

Molt bones! Feia molts dies que tenia abandonat el blog, però avui he trobat una imatge maquíssima que ha despertat en mi, de nou, les ganes d'explicar-vos en què m’ha fet pensar. Només veure-la, m’ha fet reflexionar sobre com és d’important l’actitud que mostres davant la vida. Si mostres una actitud positiva, aquesta pot fer que relativitzis els fets negatius que et passin, que ho vegis tot de color de rosa, que valoris més cada moment,... En canvi, si tens una actitud negativa tot ho veuràs negre, tot pensaràs que et passa a tu i no podràs gaudir de les petites coses perquè tot et semblarà insignificant.  Així que ja sabeu, mans a l’obra, perquè un petit canvi d’actitud  és gratis i pot comportar grans canvis a la teva vida!!!