Un conte diferent

Avui us vull parlar d’un conte titulat Elmer, l’elefant. Aquest conte tracta la història d’un elefant de colors que viu en un poble, en el qual tots menys ell, són de color gris. Elmer és molt estimat pels seus veïns, però ell pensa que es riuen d’ell per ser diferent.  Llavors, un dia decideix travessar la selva per anar a buscar fruits de color elefant, amb els qual poder tenyir-se la pell. Una vegada aconseguit el seu objectiu, torna al poble, on tots els elefants estan molts tristos per la seva absència. Una tempesta fa que la pintura gris d’Elmer desaparegui i torni a tenir tots els seus colors. És llavors, quan s’adona  que tots els seus companys l’estimen com és i decideixen instaurar una festa anual: en aquell dia tots es disfressaran d’Elmer i ell ho farà d’elefant gris.

És un conte que des de la primera vegada que el vaig mirar i llegir, em va fascinar. Trobo que és un conte dolç, original, clar i fresc,... que ajuda als més petits a entendre principis tan importants com la tolerància, el respecte per  les diferències  i la  multiculturalitat. Tanta era la meva passió per l’estètica gràfica i els ideals d’aquest conte, que el meu pare (que és un sol!!!) va decidir regalar-me pel meu aniversari un quadre pintat per ell mateix i una figura feta a mà sobre l’Elmer.  I crec que poques coses m’han fet tanta il·lusió!!! Des d’aquell dia, tan el quadre com la figura viuen amb mi i em recorden diàriament els principis que treballa aquest conte tan maco.

Una nova perspectiva per mirar-se la vida

He trobat una altra imatge també molt maca, que m’ha fet pensar en com seria d’important canviar a vegades la perspectiva amb la que ens mirem les coses.  Canviar-la en certes ocasions, per tal d’entendre per què les persones actuen o són d’una determinada manera, ens ajudaria a ser més empàtics i a comprendre’ns millor. Així que animeu-vos, quan no entengueu alguna cosa, no dubteu en poseu-vos de "cap per vall" i la vida és tornarà d’un altre color!!!

La pressa no és bona companya de viatge

Mireu quina imatge tan maca que he trobat! Aquesta il·lustració m’ha fet pensar en com vivint diàriament sempre corrent i en la poca paciència que tenim per aconseguir les coses que volem o els objectius que ens plantegem. I a vegades, cal anar poc a poc per gaudir de la vida i de les coses tan maques que ens pot oferir. A més, trobo que l’important en aquesta vida no és el destí sinó la trajectòria. Per tant, crec que a partir d’ara intentaré no tenir tanta pressa en general i viure més el moment i el que m’ofereix la vida. Que pot ser molt i molt bo!!!

Un llibre especial

He començat un llibre: Memòries d’una Geisha. Fa molt temps vaig mirar la pel·lícula i em vaig enamorar d’ella. Ara, set anys després, he decidit llegir el llibre. La veritat és que no recordo gaires detalls de la pel·lícula, però si  sé que em va agradar molt. A vegades, m’agradaria tenir més memòria, sobre tot, per recordar aquelles petites coses que fan que viure sigui un regal!! Espero i desitjo que aquest cop, el record i l’essència d’aquesta bonica història m’acompanyi durant una llarga temporada.

   

Obro el meu blog!!!

Avui, finalment, m’he decidit a obrir aquest blog. Feia temps que cercava un espai on poder mostrar aquelles coses diàries que m’agraden, em sorprenen, em fascinen, m’evoquen records o pensaments, em fan reflexionar,... i  crec que ja ho he trobat!!